Avui és Uënsdei i el grup homònim presenta el seu primer senzill “l’Univers”, avançament del seu nou disc “Mudança”, i que ha estat també inclòs al recopilatori Estrats Vol 2, un recull de la música feta a terres de ponent.
Vivim en l’era de la immediatesa, del fast-food, i fins i tot del fast-music: plàstics d’un sol ús, paraules que ja només són missatges efímers, pantalles i imatges que hi són sempre però on mai hi parem els 5 sentits... Alhora, vivim envoltats de fragilitats i injustícies que es fan més presents que mai, així com la necessitat de tornar a sentir i veure-hi clar. Entre aquest garbuix de sensacions antagòniques, Uënsdei presenta aquest primer senzill, “L’univers”, un tema que es presenta despullat i sincer, per dibuixar un caminar conscientment vulnerable i reafirmar-se, a mesura que avança la cançó, en allò que vol transmetre; la necessitat de prendre consciència d’allò caminat, i que pagui la pena el viatge:
“Cal escriure cada vers i lletrejar cada paraula
No s’oblidi l’univers que hem vingut per retrobar-la”
“L’univers” és un avançament del seu nou àlbum “Mudança”, amb el que la banda ens porta un pop íntim de protesta que troba en aquest senzill un dels temes més vitalistes i amb més empenta del disc. La presència, les passes que deixen petjada al seu pas i l’autoqüestionament del que venim a fer a aquest món; els dolors i malestars que arrosseguem durant la vida, però sobretot que carreguen les vides alienes de les que en sabem ben poc. La formació de ponent ens transmet en aquest primer tema la certesa que cal seguir, sense importar tant el què sinó el com: fent música, escrivint o comunicant de qualsevol altra manera, però en definitiva aprenent, i sobretot reapropiant-nos de la paraula no tant com a recurs poètic sinó com a eina de transformació, des de la presència.
Aquest senzill és també l’obertura del nou disc, que no dubta en dibuixar un caminar que no s’atura, amb harmonies i melodies fermes, per transmetre el seu missatge. “L’univers” traspua melodies que abracen, arrelant a terra, i que fan entreveure els anys que la formació porta tocant plegada.
Uënsdei aposta per la cura de les coses fetes a casa i, lluny de la producció massiva, es capbussen en la senzillesa dels sons que es cuinen a foc lent. El seu pop íntim recupera el so melòdic dels 90 per explicar històries, arranjades amb dedicació i detall.